La crisi vista d'una manera més positiva

Llegint l'entrevista a Josep Oliver: "La crisi serà més greu a Espanya perquè els joves hi han reaccionat de manera sobredimensionada" es veu que no tothom es deixa emportar pel corrent catastrofista que volta actualment. Josep Oliver, catedràtic d'Economia Aplicada de la UAB, té moments lúcids en aquesta entrevista i amb un missatge d'optimisme. Una mica de sentit comú enmig de la crisi:
- L'inici del problema.
"En certa mesura era una història amb un final anunciat: un país, per molt ric que sigui, no es pot estar endeutant sistemàticament; arriba un punt que el volum del deute és tan gran que pesa massa i acaba petant pel punt més feble, que és la gent que comença a no poder pagar els crèdits perquè, inicialment, els tipus d'interès eren molt baixos però després van pujant... Aquest és el punt de partida. A partir d'aquí, parlem dels crèdits "subprimes", de l'empaquetament i la venda d'aquests tipus i de com es distribueixen als mercats internacionals. Un cop la bombolla esclata als EUA, totes les economies es contagien, i ens porta a la crisi actual dels sistemes financers."
- El que ha estat passant a Espanya els últims anys.
"A Espanya tindrem el problema afegit de l'excés d'endeutament de famílies i empreses. El "boom" del crèdit aquí ha estat espectacular: els últims anys ha estat creixent a taxes d'un 20% anual. I, en els últims 10 anys, les famílies espanyoles han passat d'endeutar-se un 75% de la seva renda a un 140%. Massa despesa."
- Què ens espera?
"En els propers anys, les famílies espanyoles, necessàriament han de tendir a estrènyer el cinturó. Això s'ha de fer sensatament, si se l'estrenyen massa tota l'economia quedarà massa malmesa, així que s'ha de reconduir cap a l'estalvi però tenint en compte que això també comportarà menys consum. Actualment ja ens trobem en aquest procés. En les últimes dades que acaba de treure l'INE es mostra que la taxa d'estalvi de les famílies ha fet un salt espectacular en el segon trimestre de l'any. Davant dels senyals d'alarma, la reacció de les famílies ha estat ampliar la precaució, la taxa d'estalvi... això és el procés d'ajustament."
"Socialment, però, tot això tindrà un cost per sobre del que és habitual. Avui, el 40% de la població ocupada a Espanya té menys de 40 anys. Aquesta gent no ha viscut mai una crisi seriosa i, en canvi, ha vist una expansió extraordinària, insòlita, amb una gran creació d'ocupació, uns tipus d'interès reals negatius... Aquesta situació tan favorable ha generat una percepció incorrecta de com funciona l'economia. En economia, la crisi és el remei de la prosperitat. Com més elevat és el "boom", més dura és la caiguda. Per tant, avui tenim una crisi més greu del que ens tocaria perquè la desconfiança de les famílies és excessiva. Aquest col·lectiu de joves que no ha viscut mai una crisi hi reacciona d'una manera sobredimensionada."

- I sobre els que han fet hipoteques variables.
"Era molt atractiu, però jo sempre he considerat que no eren una bona opció perquè estaven realment molt baixes i, a llarg termini, havien de pujar... És un dels problemes que tenim com a país: pensar que això seria etern. Jo als meus estudiants sempre els dic: "Ei! Que això que està passant és completament inusual. Mireu-la amb calma, perquè quan sigueu vellets explicareu que vau viure la dècada prodigiosa." Són dècades excepcionals, d'un cop a la vida."
"Passar de 12 milions de llocs de treball a 20 milions, quan en els últims 40 anys vam ser incapaços de crear-ne un… L'any 60 teníem 12 milions de llocs de treball, i el 95, després de 35 anys d'economia espanyola, en teníem els mateixos 12 milions. Òbviament, en llocs de feina diferents, més productius, però en termes de possibilitats d'entrar al món laboral, les mateixes. Teníem una taxa d'atur mitjana del 22% i els últims anys hem necessitat 3 milions d'immigrants perquè el mercat laboral ha esclatat a uns nivells que no s'havien vist mai ni a Espanya ni a Europa. En definitiva, ha estat una dècada prodigiosa, i si la festa s'ha acabat, ara toca passar l'escombra i netejar la casa."
- Què passarà els propers anys.
"Els propers anys ens costarà més créixer, i s'haurà de fer d'una manera més productiva. Ja fa molts anys que diem que s'ha de millorar el capital humà, la innovació… Tot això que s'ha dit, doncs ara s'haurà de començar a aplicar, perquè no ens quedarà més remei. No és que la meva visió sigui pessimista, però no estem sols al món, tothom està competint amb nosaltres i no hem aprofitat prou els anys de bonança extrema per millorar en formació, innovació..."
"Durant l'última dècada, els canvis han estat molts; globalment, en un sentit positiu. Però ens ha faltat insistir més en la productivitat. Quan el creixement és tan fort i quan és tan fàcil fer diners en el sector de la construcció, és difícil que penetri aquest discurs: el del treball i l'esforç. Ara haurà de penetrar perquè és l'única solució. Tot i això, estic convençudíssim que ho farem bé. Serà dolorós, perquè tots els processos d'ajustament ho són, però com a país no tinc cap dubte que ens n'hem sortit davant de crisis molt pitjors que aquesta. Tinc la impressió que aquesta serà severa però curta, perquè el mercat de treball s'ajusta molt ràpidament i abans no passava. Per tant, optimisme a mitjà termini. A curt termini, duresa de l'ajustament inevitable i a veure si, d'aquesta, tots plegats n'aprenem i en situacions de bonança som capaços de contenir la nostra eufòria."
"La situació actual és difícil, però a l'inici dels anys 70 la majoria de la gent jove doblava torns per comprar-se un pis i, per descomptat, no feia sortides. L'esforç per tenir una propietat era monstruós. No dic que ara haguem de treballar setze hores. El país ha millorat, som més productius, es pot viure millor, s'ha de viure millor, però compte a confondre'ns: no som tan rics com els alemanys, encara, i ens falta molta feina per ser-ho, hem de fer encara molta feina, d'estudi, formació, inversió... Els últims anys, com que ha anat tan bé, el país ha perdut de vista d'on venia, qui som realment i què ens falta per ser entre els grans en productivitat i capital. Des d'aquest punt de vista la crisi pot ser positiva, en podem sortir reforçats."
- Què en pensa del què diuen als mitjans.
"Certament, hi ha una mica de confusió... Massa histèria. S'enfonsa la borsa i sembla que s'enfonsi l'economia. Per als que inverteixen a la borsa sí, però per a la majoria dels mortals no ha de ser així. Jo diria que hi ha hagut poca objectivitat, però no ara, sinó que ja fa un any i mig que hi som. S'ha jugat en excés amb una cosa tan seriosa com és la confiança de les famílies i, finalment, s'ha tensat tant que s'ha trencat. Ara costarà de recuperar."
"La confiança de les famílies està pitjor que el 1993, quan es van destruir un milió de llocs de treball dels 13 milions que hi havia llavors. L'equivalent seria com si ara s'haguessin destruït 1,7 milions de llocs de treball des de l'estiu de l'any passat fins ara, quan en realitat se n'han destruït 150.000, 200.000... La proporció és abismal. En canvi, la confiança de les famílies és pitjor que el 93. Les profecies s'autocompleixen. Si tu consideres que les coses van malament, acabaran anant malament."
"Tots plegats hem de fer una mica de contenció en les nostres anàlisis perquè és una situació difícil però no desesperada, menys difícil que altres situacions que el país ha superat amb èxit. És important alçar la vista i mirar enrere, perquè crec que com a país hem oblidat on érem, i això està molt vinculat a la histèria actual."
- Sobre l'actuació dels governs, salvant els bancs en comptes de preocupar-se per la població.
"Tot plegat s'ha venut molt malament. Si l'empresa del meu barri no pot obtenir un crèdit, no és un problema financer, serà un problema per a aquesta empresa, que haurà de tancar. Això que fan els governs d'injectar aquests recursos als bancs és perquè l'economia real productiva pugui demanar crèdits i obtenir-los; en aquests moments hi ha moltes empreses catalanes molt solvents que demanen crèdits i a les quals no se'ls concedeixen, i sense aquests crèdits poden petar. Les injeccions al sistema financer són vitals per permetre que el crèdit torni a circular. L'activitat econòmica necessita els crèdits. Si el sistema financer caigués, el que arrossegaria és el conjunt de l'economia. Per tant, les mesures que està prenent el govern són per salvar l'activitat econòmica, tot i que la primera impressió és que s'està salvant el sistema financer, però el cas és que sense el sistema financer no hi ha activitat..."
- Tenim mitjans per sortir de la crisi?
"Per descomptat. Tenim un país molt més sòlid que fa 15 anys, amb un volum d'ocupació espectacular, amb una demografia que juga a favor de mantenir l'activitat, amb unes empreses que són molt més competitives exteriorment, amb un sector públic molt sòlid, amb poc deute, i som dins de la zona euro, que és un element que ens dóna molta estabilitat."

Si voleu llegir un altre article de Josep Oliver

La pitjor crisi financera des de la Gran Depressió

Mentre en Xavier Sala-i-Martín ens explica què ha passat per què tinguem aquesta crisi en aquest article, hi ha altres economistes que ja l'havien previst però no els hi feien ni cas, com Nouriel Roubini, professor d'Econòmiques a la universitat de Nova York. Segons ell les raons que considera que fan que aquesta sigui la pitjor crisi des de la Gran Depressió son les següents:

- “La crisis financiera implicará pérdidas crediticias de por lo menos un billón de dólares, pero es más probable que lleguen a los 2 billones. La crisis financiera y bancaria será severa, durará varios años y conducirá a una dura y persistente crisis de liquidez y de crédito. Será la recesión estadounidense más grave en décadas. Cuando los efectos temporarios de la baja de impuestos desaparezcan, los consumidores estarán tambaleando en la cuerda floja. Es el comienzo de la declinación del Imperio Americano.”
- “El precio de las acciones está muy bajo y hay riesgo de que se produzca un crac en ese mercado. Lehman y Merrill se fueron y dentro de poco Morgan Stanley y Goldman Sachs necesitarán también socios más grandes con bolsillos más profundos. La mayor aseguradora del mundo, AIG, está al borde de la bancarrota y docenas de otros bancos están en la misma situación. Está comenzando una corrida bancaria silenciosa a medida que se extiende el nerviosismo de los depositantes.”
- “El rescate financiero del Tesoro a Freddie y Fannie es socialismo para los ricos, los que tienen contactos y Wall Street. Es la continuación de un sistema corrupto donde las ganancias se privatizan y las pérdidas se socializan.”
- “Cientos de bancos pequeños que tienen en promedio el 67 por ciento de sus activos en bienes inmuebles van a quebrar. Docenas de grandes bancos nacionales y regionales, que están en la misma condición dada su exposición en ese segmento del mercado, también van a quebrar. Inclusive algunos grandes bancos están en una situación de semiinsolvencia y mientras que se los considera demasiado grandes para caer, su rescate con dinero de la Corporación Federal de Seguros de los Depósitos Bancarios (FDIC, por sus siglas en inglés) será extremadamente costoso.”
- “En la cumbre de la crisis financiera de 1990-1991 cuando muchos bancos, como el Citibank, eran insolventes, la Fed utilizó herramientas parecidas a las que se usan ahora para rescatar a esas instituciones de la quiebra. Si una caída del 5 por ciento en el precio de las viviendas puso al Citi en una situación de insolvencia, qué efectos tendrá una caída del 30 por ciento, como la que se espera.”
- “La FDIC dispone sólo de 53 mil millones de dólares y se quedará seguro sin dinero cuando los bancos quiebren y se les deba pagar el seguro a los depositantes.”
- “El precio de las acciones en EE.UU. y en el exterior caerá mucho más. En una recesión típica estos precios caen en promedio 28 por ciento desde el pico. Pero ésta no es una recesión común, los precios de los activos caerán alrededor del 40 por ciento en relación con su máximo.”
- “El resto del mundo no se va a desacoplar de la recesión norteamericana. Se va a reacoplar, ya hay doce desarrolladas que están en camino a un aterrizaje forzoso recesivo. Por esta importante desaceleración global el petróleo, la energía y los commodities caerán entre 20 y 30 por ciento con respecto a sus picos de burbuja.”
- “Los cortes de tasa que pueda aplicar la Fed tendrán pocos efectos sobre los problemas de solvencia y crédito. La economía no sufre sólo de falta de liquidez, más graves son los problemas que la Fed no puede atacar. Así la tormenta financiera del siglo no puede ser contenida.”

Extret d'aquest blog

Professions que aguanten la crisi

Enginyers especialitzats en energies renovables, tecnòlegs, professionals del sector sanitari, comercials, advocats, gestors de cobraments i titulats en Formació Professional es mantenen al marge de la crisi econòmica. Anem per parts:

- Metges: la sanitat té un dèficit de professionals sanitaris, el què fa que fins i tot s'hagin de portar professionals de l'estranger.
- Enginyers: el sector de les energies renovables manté un creixement constant. A més fan falta més informàtics i telecos per a les empreses de software, on sempre hi ha una alta rotació de personal; es necessiten analistes, caps de projecte i tècnics en sap i de disseny de webs.
- Formació professional: els professionals més demandats són mecànics, electricistes i soldadors, entre d'altres. Molts comencen a treballar abans d'acabar els seus estudis.
- Advocats i gestors de cobraments: la situació de crisi actual fa que creixi la contractació d'advocats especialitzats en expedients de regulació o gestors de cobraments degut a l'augment de la morositat.
- Comercials: per la mateixa raó es fa més difícil vendre per les empreses, i aquí sorgeix la figura del comercial, una peça clau per aconseguir noves vendes.

Disposar d'una bona formació, i si pot ser experiència prèvia, et pot ajudar contra la crisi. Però no tot depèn de la titulació estudiada. En moments de crisi es valora la capacitat del professional per implicar-se i mantenir un alt compromís amb el projecte, així com la seva flexibilitat i la seva habilitat per adaptar-se als canvis. El treball en equip, l'experiència, les habilitats socials i de comunicació, la iniciativa, el treball sota pressió i la gestió eficaç del temps són les competències professionals més buscades.

Extret d'aquest article

"El 2010 començarà la crisi de debò i serà brutal, terrible"

Segons el catedràtic d'Estructura Econòmica de la Universitat Ramon Llull, Santiago Niño Becerra, en una entrevista publicada el 03/10/2008 diu:
"Estamos en "precrisis". La crisis empezará a mediados de 2010. Pero es que, además, lo que viene ahora y lo que vendrá no se parece en nada a lo que vivimos en 1993 o en el 2000."
"Se alargará hasta junio o julio del año 2010. La tendencia dentro de este periodo será a peor. Esto no significa que un día la bolsa suba o que otro baje. En 2010 empezará la crisis de verdad. Caída "a plomo" hasta mediados de 2012. Habrá un hundimiento a nivel económico, y será a nivel mundial."
"Durante el periodo 2010-2012 el nivel de la caída será brutal, terrible. Habrá economías que sufrirán muchísimo, por ejemplo la española, la alemana, la estadounidense o la china. Habrá un periodo de estancamiento hasta 2015 y, a partir de ahí, comenzará un periodo de recuperación muy lento hasta 2018-2020. Estamos hablando de una duración de 10 años, similar a la "Gran Depresión" norteamericana de la década de 1930.

Per això aconsella:
"Yo siempre recomiendo que si alguien tiene deudas, que no se endeude más. Quien no tenga, que no se endeude y si una persona tiene deudas y dinero ahorrado, que lo dedique a reducir deuda. Otra cosa es que, antes de comprar nada, la gente se pregunte si realmente lo necesita. Que calculen muy bien cuales son las expectativas de sus ingresos y adapten el gasto. Lo que no sea necesario, no es importante."
Sobre la situació de les empreses diu:
"Habrá cierres en cascada. La evolución será cada vez a peor y, a partir de 2010, se acelerará."
La llum al final del túnel, quan sortirem de la crisi:
"La recuperación se percibirá en el ambiente. El primer síntoma de la recuperación vendrá hacia 2012 porque no iremos a peor. El segundo signo será que algunas personas empezarán a hacer cosas."
I segons ell el resultat de la crisi serà:
"La figura del Estado irá a menos y las grandes corporaciones tendrán más fuerza. Creo que General Electric es la primera corporación del futuro, es un caso a estudiar. En el futuro habrá más eficiencia, orden, aprovechamiento,…"

Si voleu llegir altres articles de Santiago Niño Becerra